La tasca principal en el disseny del procés de fosa és seleccionar el mètode de colada adequat. Cada mètode de fosa té els seus propis avantatges, desavantatges i abast aplicable. La selecció d'un mètode de fosa s'ha de basar en factors com els tipus d'aliatge aplicables, l'estructura i la mida de les peces de fosa, els requisits tècnics de precisió dimensional, la rugositat superficial i la qualitat interna, la mida del lot de producció i les condicions de producció existents de l'empresa. S'ha de dur a terme una consideració exhaustiva i una anàlisi comparativa des de les perspectives tècniques, econòmiques, condicions de producció, utilització dels recursos i protecció del medi ambient per triar el mètode de fosa més econòmic que pugui produir peces de fosa que compleixin els requisits de qualitat amb equips de procés existents o potencialment disponibles.
Pel que fa als tipus d'aliatge aplicables, l'elecció del mètode de fosa depèn principalment de la resistència a la calor del material del motlle. La sorra de sílice que s'utilitza en la fosa de sorra té una refractarietat de fins a 1700 graus, que és uns 100 graus superior a la temperatura d'abocament de l'acer al carboni, la qual cosa la fa apta per a peces de fosa fetes de diversos materials metàl·lics com ara acer fos, ferro colat i metalls no ferrosos. Els motlles de closca utilitzats en la fosa d'inversió estan fets de materials més refractaris com la pols d'alúmina, la pols de quars pur i la sorra de sílice, permetent la producció de peces de fosa d'acer aliat amb punts de fusió encara més elevats. La fosa de motlles permanents, la fosa a pressió i la fosa a baixa pressió-normalment utilitzen motlles i nuclis metàl·lics. Fins i tot amb recobriments refractaris aplicats a la superfície, la seva refractarietat no és alta, de manera que generalment només s'utilitzen per a peces de fosa de metalls no fèrrics amb punts de fusió baixos.
Pel que fa a les mides de fosa aplicables, l'elecció del mètode de fosa està relacionada principalment amb condicions com ara les dimensions del motlle, la capacitat del forn de fusió de metalls i la capacitat de l'equip d'elevació. La fosa de sorra i la fosa d'escuma perduda tenen menys limitacions i poden produir peces de fosa petites, mitjanes i grans. La fosa d'inversió generalment només és adequada per produir peces de fosa de mida petita i mitjana-a causa de la susceptibilitat dels patrons de cera i de les closques a deformar-se durant el procés. Per a la fosa de motlles permanents, la fosa a pressió i la fosa a baixa-pressió, la dificultat i l'alt cost de fabricar motlles i nuclis metàl·lics grans, juntament amb les limitacions de tonatge de l'equip, solen restringir-ne l'ús a la producció de peces de fosa de mida petita i mitjana-.
Pel que fa a l'aplicabilitat a l'estructura, la forma i la complexitat de la fosa, mètodes com la fosa de sorra, la fosa d'inversió i la fosa d'escuma perduda no imposen limitacions a la forma o complexitat de les peces de fosa. La fosa centrífuga és més adequada per a formes específiques com tubs i mànigues. La fosa de motlle permanent és adequada per produir peces de fosa amb formes relativament simples i no és ideal per a peces de fosa-de paret fines complexes. La fosa a pressió pot produir peces de fosa amb formes complexes, però l'alt cost dels motlles-de fosa a pressió fa que només sigui econòmic per a la producció en massa. No obstant això, la fosa a pressió segueix sent econòmicament viable en general per a la producció de peces a causa de la seva alta productivitat i un estalvi significatiu en temps de mecanitzat.
Pel que fa a la precisió dimensional de la fosa i la rugositat de la superfície, l'elecció del mètode de fosa està relacionada principalment amb la precisió i l'acabat superficial del motlle. Les foses de sorra generalment presenten una precisió dimensional més pobra i valors de rugositat superficial més alts. En la fosa d'inversió, les matrius de patró es poden mecanitzar amb molta precisió i sense problemes, donant com a resultat patrons de cera precisos. Els motlles de closca no tenen línies de separació, la qual cosa condueix a una excel·lent precisió dimensional i valors de rugositat superficial molt baixos per a peces de fosa d'inversió. A causa de la formació a alta pressió i alta velocitat en la fosa a pressió, i els-motlles de fosa a pressió estan mecanitzats amb precisió, les peces-difonades també presenten una precisió dimensional molt bona i uns valors de rugositat superficial molt baixos. Els motlles metàl·lics (nuclis) utilitzats en la fosa de motlles permanents i la fosa a baixa pressió-no són tan precisos ni tan suaus com els motlles de fosa-a pressió. La formació per gravetat o baixa pressió dóna com a resultat peces de fosa amb millor precisió dimensional i rugositat superficial que les foses de sorra, encara que no tan bones com les foses a pressió.
Pel que fa a la mida del lot de producció, el mètode de fosa també hauria de correspondre al volum de producció de fosa. La fosa de sorra, la fosa d'inversió i la fosa d'escuma perduda es poden utilitzar per a una-peça, un lot- petit i una producció en massa. Tanmateix, els mètodes de fosa com ara la fosa a baixa pressió-, la fosa a pressió i la fosa centrífuga, a causa de l'alt cost dels equips i motlles, només són adequats per a la producció per lots. Per a la producció en massa o per lots de peces de fosa rotacional buides com mànigues, canonades i cilindres, la fosa centrífuga pot simplificar molt el procés de producció, eliminar la necessitat de sistemes de tancament i elevació i aconseguir altes taxes de rendiment. A més, la fosa d'escuma perduda, utilitzant un procés d'emmotllament de sorra seca a pressió negativa al buit, pot reduir significativament les emissions de residus, minimitzar la pols, el fum i la contaminació acústica, facilitar la sacsejada i utilitzar la calor residual per al tractament de l'enduriment de l'aigua de peces de fosa d'acer d'alt manganès i el tractament amb solució de peces d'acer resistents a la calor{7}. Per tant, s'ha de prioritzar la fosa d'escuma perduda per a la producció de fosa d'acer de manganès per assolir l'ús integral dels recursos i els objectius de protecció del medi ambient.
